La millor manera de fomentar una alimentació saludable és donar exemple i menjar bé:
Menjant fruites i verdures, i no excedint-se amb els aliments poc nutritius.
Servint porcions apropiades i no menjant en excés.
Parlar de les sensacions de gana o plenitud, especialment amb els nens més petits. Per exemple, «Això és boníssim, però estic ple, així que deixaré de menjar».
Tenir una actitud positiva referent als aliments.

Sabies que… Els pares que sempre fan dietes restrictives podrien estar fomentant aquests mateixos sentiments negatius sobre els seus fills.

Mai s’han d’utilitzar els aliments com a premi o càstig. Alguns pares imposen pràctiques d’alimentació que creuen que tindran efectes beneficiosos quan en realitat poden tenir l’efecte contrari. Per exemple, els dolços a vegades es fan servir en un context positiu per premiar el bon comportament. Per contra, les verdures s’utilitzen en un context negatiu per accedir a alguna cosa agradable (per exemple, el nen no pot anar a jugar fins que mengi les verdures). El resultat és que els dolços, que ja tenien acceptació, són encara mes gratificants, mentre que les verdures, que no agradaven al principi, ara agradaran encara menys.

Sabies que… Si aplaudeixes l’acceptació dels aliments de la base de la piràmide i sobretot la valentia a tastar nous aliments introduiràs un millor resultat a llarg termini.

L’hora de menjar hauria de ser un moment agradable, en un ambient tranquil i relaxat on es pogués conversar, compartir, gaudir i expressar-se.

L’alimentació ha de ser adequada i adaptada a les característiques i necessitats dels infants i adolescents, sense oblidar que els menús han de ser agradables i atractius. Els infants haurien de tenir l’oportunitat de poder relacionar tots els sentits amb els diferents aliments: poder apreciar els olors i sabors d’un plat recent cuinat o d’una fruita fresca.

És important que realitzi acompanyat, assegut a la taula i dedicant-li al àpat uns 20-30 minuts.
Tot i que la gràcia és conversar durant l’àpat, hem d’assegurar que es mastega correctament i prenent consciencia de la ingesta. Quan mirem la televisió perdem aquesta noció.

Sabies que… Si els pares/avis/germans tenen un record positiu associat a un determinat plat o aliment perquè els recorda la seva infància menjant en família en un entorn agradable, ho transmetran als infants.

L’adquisició d’hàbits alimentaris es veu influïda de manera variant al llarg de les diferents etapes del nen. Fins als 2 anys, la mare, pare o tutor transmeten la importància, ritme i habilitat motora per menjar. En l’etapa preescolar, el nucli familiar més ampli i el menjador escolar permeten adquirir estils de vida saludables, el tast de nous aliments, autonomia dels coberts i la tradició alimentària. S’han d’oferir els aliments de forma repetida ja que poden ser inicialment rebutjats. Més endavant, la publicitat, la moda i els mites esportius i estètics tenen una influència creixent durant l’adolescència. En aquesta etapa de la vida, els aliments adquireixen un valor social i simbòlic, aprecien millor els gustos i tradicions gastronòmiques, alhora que es personalitza el consum amb el perill d’aparició de pràctiques d’alimentació inadequades (saltar-se àpats, picar a deshores, consum en excés d’alcohol…).

Sabies que… L’infant pot necessitar entre 8-15 exposicions per tal que hi hagi acceptació a un cert aliment.