En l’encreuament de tres continents, Europa, Àfrica i Àsia, al llarg de mil·lennis els pobles mediterranis han assentat hàbits propis i reconeguts que duen a la taula cultures i aliments diferenciats i singulars. Ibers, Celtes, Grecs, Romans, Bàrbars i Àrabs, tots han contribuït a establir l’actual riquesa alimentària i gastronòmica de la Mediterrània basada originàriament en la “tríada mediterrània” del pa, l’oli i el vi.

D’on provenen els aliments que formen els plats mediterranis?

Pocs plats mediterranis podrien arribar a ser possibles avui, sense l’arribada d’aliments vinguts d’arreu del món. Per exemple, des d’Europa van arribar al Mediterrani la remolatxa, la col i els espàrrecs; des del Pròxim Orient van arribar cereals com l’espelta, l’ordi i el sègol, la pastanaga i els alls; de l’Índia i l’Àsia del Nord els cigrons, el cogombre, l’albergínia i els cítrics; del Sud-est asiàtic i Oceania l’arròs, el romaní, el pebre i el sucre de canya; d’Àfrica el meló, la síndria i els dàtils; i d’Amèrica la patata, el tomàquet i el pebrot. Gràcies a tots aquests aliments, s’ha creat un patró alimentari molt ric i variat.

Sabies que… Va ser la civilització Egípcia qui va introduir l’elaboració del pa.

Saps quin és l’origen de la paraula “dieta” i quin és el seu significat?

L’Antiga paraula grega “diaita”, de la qual deriva “dieta”, significa estil de vida i és exactament el que la Dieta Mediterrània és i representa. Es tracta d’un model cultural que integra la forma com els aliments són seleccionats, produïts, processats i consumits, així com la priorització d’aliments frescos, locals i estacionals. També engloba les activitats culinàries i la socialització durant els àpats, la pràctica d’activitat física regular, el descans en forma de migdiada, etc. Es tracta d’un un complet estil de vida que forma part del patrimoni cultural dels països mediterranis.

Sabies que… La Dieta Mediterrània és un estil de vida saludable, respectuós amb el medi ambient i econòmica i socialment viable.

Per què regions i països allunyats de la Mar Mediterrània segueixen una Dieta Mediterrània?

Regions i països situats lluny de la conca mediterrània com Califòrnia, Xile, Okinawa i Austràlia també segueixen una pseudo-Dieta Mediterrània. Són països i regions situades en els paral·lels 40º (conca del Mediterrani, Califòrnia, Illes Ryūkyū) i -40º (Xile, Argentina, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda). Aquestes zones comparteixen un mateix diagrama climàtic, l’anomenat clima mediterrani. El clima mediterrani es caracteritza per tenir unes temperatures moderades i unes pluges irregulars no gaire abundants que es concentren sobretot a la tardor i a la primavera. Els hiverns no solen ser molt freds ni humits i els estius solen ser càlids i secs.

Els països amb clima mediterrani no només comparteixen diversos factors climàtics i geogràfics sinó que també tenen una base agroalimentària en comú. 

Sabies que… La Dieta Mediterrània està de moda i es valora de vegades, més i tot, a fora dels propis països Mediterranis.

La Dieta Mediterrània és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat?

Sí! La Dieta Mediterrània va ser inscrita per a la UNESCO el 2010 a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, amb representació en 4 països (Espanya, Grècia, Itàlia, i el Marroc a través de les comunitats emblemàtiques de Soria, Koroni, Cilento i Chefchaouen). El 2013, la UNESCO va ampliar la candidatura a 3 països més: Xipre, Croàcia i Portugal.

Sabies que… La UNESCO defineix patrimoni cultural com: «el conjunt de trets distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social i que abracen, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, les maneres de viure junts, els sistemes de valors, les tradicions i les creences».

Investiguem el rebost!

Us proposem que feu de detectius a la vostra cuina. Per fer-ho haureu de triar, llegir i investigar. Busquem l’origen dels aliments?
Seguiu conjuntament els següents passos:
Pas 1.- Trieu 10 aliments diferents que tingueu a casa. Millor que no siguin aliments processats i, si ho són, el primer pas és diferenciar quin és l’aliment bàsic principal. P. ex. de la pasta, ens quedem amb la farina de blat.
Pas 2.- Amb la informació més directa que disposem (envàs, etiquetatge, …) intentem esbrinar la procedència d’aquests aliments. Tot allò que descobrim ho escriurem en un paper.
Pas 3.- És el moment de consultar més informació. A través d’Internet, busqueu de quin continent prové originàriament aquell aliment.
Pas 4.- Quin és el continent més representat al vostre rebost?